Bloc realitzat, bloc ja tancat...

ÚLTIMA ENTRADA

Font dels enamorats

L'Anna Varderi i jo (Andrea Romero) vam explicar fa uns dies una llegenda a classe, la llegenda de la Font dels Enamorats del poble de Viladrau, un petit poble situat al Montseny. La llegenda tracta de dues fonts situades molt endins d'un bosc. Si veus de la primera d'elles t'enamoraràs de la persona que tens al costat, encambi si veus de la segona t'enamoraràs de la persona en la que penses dia i nit, del teu amor, aquell que tens al cap.

Penjo el Power Point que vam fer servir per explicar-la:

Quadern de viatge 2

A plàstica hem elaborat un segon "Quadern de viatge", basat en les activitats fetes sobre la línia i el color. Aquí us el deixo:

Treball Plàstica

Mi escuela sabe a naranja

Desprès de llegir un llibre sobre experiències a l'escola infantil, havíem de fer un treball per a Seminari:

Mi Escuela Sabe a Naranja

Concert d'orquestra simfònica

A música, l'Antoni Miralpeix ens va demanar que fóssim a escoltar i veure un concert d'Orquestra Simfònica per després elaborar un treball, aquí us el deixo:


Treball Concert

Windows Movie Maker: "Agente Jackito oo7"

El Windows Movie Maker és un programa per veure i editar vídeos. El vam veure a classe i teníem que realitzar una pràctica, que és la següent:




http://www.youtube.com/watch?v=RMJb0nGYTVM

He fet uns vídeos del meu gos (Jacky), i els he editat amb el Windows Movie Maker. Seguidament, m'he obert una conta al Youtube i he pujat el vídeo, per així tenir un codi embed i poder-lo penjar al bloc.

Competències digitals dels mestres

A la ultima classe de TIC hem parlat sobre les competències digitals dels mestres, i les conclusions a les qual he arribat han sigut les següents:

- Les competències digitals són el conjunt de competències relacionades amb el coneixement i us de la tecnologia.

- Ens ajuden a ensenyar i a aprendre més fàcilment.

- Els mestres hem de tenir una formació continuada sobre les tecnologies i les seves potencialitats pedagògiques.

- Hem de aplicar-les a les classes amb normalitat, com una eina més.

- Hem d’utilitzar xarxes de recursos per poder-nos comunicar, i ajudar a que els estudiants col•laborin.

A les següents pagines trobareu més informació sobre el tema:

UNESCO

ISTE

Llenguatges i Diccionaris...fem un popurri!

A la classe d'avui de Comunicació, ens hem dividit per grups, cada grup era l'encarregat d'un diccionari i teníem que vendre'l, amb el llenguatge publicitari, donar-li melodia amb el poètic, i finalment dialogar-lo amb el quotidià.
Utilitzant el nom del seu autor, les seves característiques, i les paraules comunicar, escola, infantil, amb i aviat.

El resultat final del meu grup a sigut el següent:

Exercici de classe

Entra diccionaris...

Després de treballa una mica alguns diccionaris, i els seus autors, jo he fet un resum:

DICCIONARIS





Hem de tenir sempre en compte que, totes les llengües del mon les han fetes persones que les han parlades. Els doctes, estudiosos i escriptors, han recollit els testimonis de la llengua, i estudiat la metodologia.

Parlem de 3 llenguatges

Fa uns dies a la classe de comunicació vam fer un debat sobre tres llenguatges:

- Llenguatge Quotidià.
- Llenguatge Poètic.
- Llenguatge publicitari.

Hem de tenir en compte que un debat és una discussió d'una qüestió entra dos o més persones, de posicions contraposades.
Així doncs aquest, no es va presenta gens fàcil, les moderadores ho van patir, ja que desprès de documentar-se sobre el tema, intentaven porta la discussió a un objectiu, el qual es van donar compte que molts cops no s'assolia.

Les conclusions a les que vam arribar van ser:

- El llenguatge és un fil conductor. Tots tres llenguatges són igual d'importants però s'utilitzen en espais diferents. Per tant, tots depenen de tots.
- Tots tres llenguatges, transmeten. Tenen un missatge, que volen "vendrà".
- LLENGUATGE QUOTIDIÀ: És la manera més fàcil de comunicar-se, és la principal eina de comunicació, és totalment espontani, també altruista, i a més és la primera que s'aprèn.
- LLENGUATGE POÈTIC: És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident, té figura, té una funció estètica, molt organitzada, aporta imatges, és a dir, representacions mentals, a més també fa us dels altres dos llenguatges ja que s'utilitzen entra ells. Per últim, dir que alguns poetas no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.
- LLENGUATGE PUBLICITARI: És atractiu, molt ampli, està dirigit a un public seleccionat, a més per aconseguir el seu objectiu també utilitza els altres dos llenguatges, busca respostes en un temps determinat, i és el llenguatge més persuasiu.

JClic autor

El programa JClic es troba a la web Zona Clic, que és qui li dona suport, i es basa en un conjunt d'aplicacions informatiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives.
Jo he realitzat una relacionada amb les fruites, desenvolupada a classe:


http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AndreaRomero/fruites.htm

Fluxogrames

Una altre eina de suport al pensament, són els fluxogrames, que s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Aquí teniu un:



























Cliqueu dos cops asobre de la imatge, per visualitzar-la correctament.

Mapes Conceptuals

Els mapes conceptuals són una eina de suport al pensament, que ens ajuden a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra prespectiva sobre un tema.
Avui a classe de TIC hem hagut de fer un parell, aquí els teniu:


















Cliqueu dos vegades asobre de cada mapa per visualitzar-lo correctament.

Una remescla!

I com a una nova prova, jo he agafat dos cançons i les he ajuntat, són "El gegant del pi" i "Baixant de la font del gat", espero que us agradi:

Ara ve Nadal!

A Seminari hem treballat amb el programa "Noteflight", que serveix per crear partitures, i poder compartir-les amb altre gent, i a l'hora trobar altres partitures que ens poden ser utils.

Aquest a sigut el resultat:

Habilitats motrius bàsiques: Els desplaçaments.

Avui a la classe d'educació física l'Arantxa i jo hem hagut d'exposar un treball que tractava sobre les habilitats motrius, més concretament sobre els desplaçaments a l'etapa infantil.
Penjo el Power Point perquè us feu una idea:

Els Desplaçaments

View more presentations from andreaRO.

Setmana Extraordinària

La setmana del dia 16 al 20 de novembre, hem pogut gaudir de diverses activitats relacionades amb els infants. Aquí penjo el power point que jo he realitzat:

Power Point Setmana Extraordinària

View more presentations from andreaRO.

Extret de : http://www.slideshare.net/andreaRO/power-point-setmana-extraordinria

20è aniversari dels Drets dels Infants

ONU celebra XX Aniversario de Convención sobre los Derechos del Niño

20 de noviembre, 2009 El Secretario General de la ONU, Ban Ki-moon, expresó su esperanza de que la Convención sobre los Derechos del Niño sea ratificada por todos los países miembros de naciones Unidas. Al conmemorarse hoy el vigésimo aniversario de su adopción, Ban subrayó que 193 estados son parte del instrumento.

Los únicos dos países que no lo han ratificado son Somalia y Estados Unidos.

“Durante los últimos veinte años la Convención ha sido nuestro faro, nuestro modelo, nuestra guía, para proteger y nutrir a los menores y más vulnerables miembros de la sociedad. Su influencia ha sido profunda. Se ha convertido en el tratado internacional de derechos humanos más aceptado de la historia”, dijo.

Pero hacer realidad los derechos de la Convención, añadió Ban, sigue siendo un inmenso desafío. Millones de niños mueren antes de cumplir cinco años de enfermedades prevenibles, y muchos más no tienen alimentos, agua, educación, y son víctima de violencia y explotación.

En este sentido, el titular de la ONU instó a los gobiernos a colocar a los menores en el centro de atención y de los recursos.

Por su parte, la directora ejecutiva de UNICEF, Ann Veneman, mencionó que durante sus viajes por el mundo escucha las historias de numerosos pequeños que han sufrido terribles ultrajes a sus derechos humanos.

“Al conmemorar el vigésimo aniversario de la Convención, recordemos las indecibles violaciones de derechos que ocurren casi a diario a los más inocentes entre los inocentes, los niños. El mundo debe construir sobre los progresos alcanzados para asegurar que historias como las de ellos se conviertan en parte del pasado”, afirmó Veneman.


Extret de: http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=17101&criteria1=&criteria2=

El planeta del meu OMNI

He creat un planeta pel meu OMNI, amb l'ajuda del GIMP:

1. He buscat una fotografia d'un planeta per internet:
















2. He agafat una fotografia feta per mi:





















3. La he obert amb el programa GIMP i he retallat la part que m'agradava més, seguidament la he escalat, perquè fos més petita:







4. L'últim pas a sigut crear definitivament el meu planeta:

















THE FLOWER PLANET! Així s'anomena la meva meravellosa obra d'art, dedicat totalment a la Georgina.

Quadern de viatge

Penjo el power point realitzat a través de les hores de classe de plàstica. Aqui trobareu totes les activitats:

Quadern De Viatge

View more presentations from andreaRO.

Extret de: http://www.slideshare.net/andreaRO/quadern-de-viatge-2494169

etnopoètica i publicitat

A classe de comunicació hem parlat sobre dos tipus de llenguatge:

etnopoètica i publicitat

Anunci

A classe de comunicació hem portat anuncis que donen per la televisió per tal de veure com és el llenguatge publicitari.
En el meu cas he portat un anunci de l'ou Kinder:




Vídeo extret de: http://www.youtube.com/watch?v=3z_claNHP-E

Dades de l'anunci:

- Comercial Chocolate Kinder.
- Cadena d'emissió: Antena 3.
- Hora: Migdia.
- Posició: A l'entra mig d'un programa.
- Escenografia: A casa de la família que surt a l'anunci.
- Que tracta de vendrà: L'ou "Kinder" com a producte infantil.

Webs educatives i Scribd

Aqui penjo informació sobre dos webs educatives:

Webs Educatives

Viquipèdia

La Viquipèdia és un lloc web que conté una enciclopèdia.
- El seu contingut es genera de forma voluntària.
- I és col·laborativa.

Les aportacions que es poden fer, poden ser per:
- Ampliar.
- Crear.
- Posa temes en discussió.
- Resoldre temes en discussió.

A més és un wiki.

La meva aportació i la de l'Anna Varderi ha sigut:

HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES

Les habilitats motrius bàsiques són la capacitat d’executar un acte motor que caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Estan presents a gairebé totes les etapes de l’educació física escolar, però tenen un moment òptim de desenvolupament:

-Dels 4 als 6 anys: Qualitats perceptives. És a dir, el nen aprèn a través dels sentits a rebre, elaborar i interpretar la informació que prové de l’entorn.

-Dels 7 als 9 anys: Habilitats i destreses bàsiques. Tan en la primera etapa (explicada anteriorment, dels 4 als 6 anys), com en aquesta els nens estan en el moment més òptim d’aprenentatge de totes les habilitats motrius bàsiques.

-Dels 10 als 13 anys: Iniciació de les tasques motrius específiques, les quals són:

>Locomoció: Desplaçament.

>Manipulació: Imprimir força als objectes o rebre-la per part d’ells. Com ara colpeja, llença o rebre.

>Estabilitat: S’adquireix a través de totes aquelles tasques de moviment que exigeixen les altres habilitats i que requereix una constant adequació de l’espai i el temps en relació amb el cos.

L'enllaç on ho podeu trobar és:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Habilitats_motrius_b%C3%A0siques


L'Anna i jo hem fet aquest treball juntes, ja que el tema l'havíem realitzat a les classes d'educació física i al no se molt extens hem decidit fer-ho en parella.

Google Docs

Avui a classe de TIC hem fet servir el Google Docs, que serveix per poder compartir documents amb altres persones, i també publicar-los perquè tothom els vegi.

Hem fet unes pràctiques a classe per saber com funcionava,i aquest és el resultat:

Document:

http://docs.google.com/View?docID=0AY9m605GcFxGZGNndzJnaHpfMGc0cXM0dHo5&revision=_latest&hgd=1

Presentació i enllaç:




http://docs.google.com/present/view?id=djj6wqs_0fhq7r6gx&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true


Qüestionari:

http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dER0V243YlJpR0MwemhOdVl2MWFNR3c6MA

M'ha semblat interessant aquest programa, ja que a l'hora de fer treballs en grup pot ser una forma més fàcil de posar-los en comú, evitant el problema de queda.

Les TIC a infantil

EDUCACIÓ INFANTIL

El grup de treball DIM-UAB (Didática y Multimedia, (http://dewey.uab.es/pmarques/dim/), està realizant un estudi sobre la situació de les NTIC en els diferents àmbits educatius i avaluant materials multimedia per a cada nivell educatiu per d'identificar quins són els millors.

Des de l'àmbit d'educació infantil us presentem diferents recursos i activitats per tal d'introduir als alumnes més petits (2-6 anys) al món de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

LES TIC A INFANTIL

Factors que cal tenir en compte en introduir les TIC a l'educació infantil:

- Formació del professorat

- Objectius a assolir a l'educació infantil

- Introducció de les TiC a infantil

- Coordinació óculo-motriu i l'ús del ratolí

- Materials multimedia

INTRODUCCIÓ DE LES TIC A INFANTIL

La introducció de les TiC a l'educació infantil s'ha de fer de manera progressiva i a partir d'unes activitats prèvies com en qualsevol altre centre d'interès o contingut que volem treballar. Es tracta de planificar i trobar estrategies que facin que el primer contacte amb la informàtica desperti interès i alhora satisfacció. En cap moment ha de suposar una situació frustrant degut a les limitacions motores i de coordinació.

A continuació us presentem una possible seqüenciació d'activitats prèvies abans d'utilitzar per primera vegada un ordinador i en concret, el ratolí:

-Jugar a moure els dits: Es tracta de buscar i provar diferents moviments que podem fer amb les mans i els dits. Anirem del moviment global per finalitzar en el moviment dels dits un a un, i en particular el moviment del dit índex. És molt important que en tot moment verbalitzem el moviment que fem, així ajudem a l'infant a interioritzar el moviment.

-Cançons-joc dels dits: Jo moc un dit, Els dits de la mà, cançons de comptar on ensenyem els dits...

-Moure un dit i dir clic: Moure el dit índex i alhora dir "clic". En dir "clic" estem ajudant als nostres infants perquè interioritzin el moviment d'aquest dit. Podem provar de dir un "clic" o dos "clic"; en aquest darrer cas s'haurà de moure dues vegades el dit. A partir d'aquesta consigna podem fer que entre ells juguin i diguin "clic" o "clic-clic" i els altres només hagin de fer el moviment (a poc a poc, més ràpid, més fort, més fluix...)

-Fer clic en diferents llocs: Es tracta d'anar practicant el moviment sobre diferents superficies (taula, paret, cadira, pissarra...)

-Presentació dels ratolins a l'aula (amb gomet): És molt recomanable posar un gomet o una altra icona identificativa per tal que els infants sapiguen a on han de fer clic o dos clic.

Utilitzar el ratolí sense estar connectat a l'ordinador és una situació que facilita un primer contacte on poden sentir el "clic" en clicar el ratolí, on han de controlar o fer la força necessària per tal de poder clicar... En definitiva, una petita activitat que ajuda als infants a l'aproximació i domini del ús del ratolí i al educador li serveix per saber en quin nivell motor es troben els infants.

Extret de: http://www.xtec.es/~mgimen32/winfantilcat0.htm

MALTRACTAMENT INFANTIL

Maltractament infantil: En la infantesa, no tot és felicitat

Per defecte i instantàniament, el nostre inconscient situa el maltractament als infants en ambients socials marginals

Associa aquest problema amb famílies molt diferents de la llar mitjana, situades en aquells entorns humans minoritaris que pateixen els efectes d'una pobresa profunda, una instrucció acadèmica nul·la o les toxicomanies. El ciutadà benpensant, qualsevol de nosaltres, difícilment ubicaria aquests episodis lamentables en llars convencionals, amb pares integrats socialment i que gaudeixen d'una qualitat de vida equiparable a la de la majoria.

La imaginació col·lectiva no actua innocentment ni per atzar. En aquest cas, com a mínim hi ha dos arguments que expliquen per què assignem automàticament aquests maltractaments als infants amb famílies d'ambient marginal o especialment difícil. En primer lloc, les notícies que difonen els mitjans de comunicació es fan ressò exclusivament de les pràctiques més degradants i lesives per als infants: maltractaments físics greus, tortures, assassinats, desatenció palmària a les necessitats elementals dels petits, o l'ús dels seus cossos o de la seva imatge amb finalitats pornogràfiques... i gairebé no presten atenció a cap altre tipus de maltractaments menys rendibles des d'una perspectiva de comunicació, per menys vistosos o menys morbosos. En segon lloc, molts pares que mai cometrien un d'aquests abusos que indignen qualsevol redueixen el maltractament infantil a un catàleg tan curt de pràctiques que els impedeix reflexionar sobre la possibilitat que algun dels seus comportaments habituals o esporàdics vers els seus fills pugui tractar-se en realitat d'un fet de maltractaments.

Està a tot arreu

Aquest problema està més estès del que volem pensar i, encara que de manera solapada, es manifesta fins i tot al nostre entorn social més pròxim. És un drama vorejat, perquè no es disposa de dades que situïn la seva vertadera dimensió de manera numèrica i estadística. I perquè és una vergonya social, un dèficit d'humanitat, sensibilitat i cultura cívica que dol assumir com el que és, una malaltia del sistema de convivència que ens hem donat els éssers humans.

No és pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als infants creix en intensitat i freqüència: la nostra societat es desenvolupa i creix en una economia de mercat en la qual les estructures que generen benestar social no són prou eficaces i es tendeix a concentracions urbanes massives, amb el desplaçament consegüent de famílies senceres que viuen en altres entorns a ambients culturals estranys i desproveïts de mesures de protecció i acollida. A més, les borses de pobresa i marginació, cada vegada més grans, constitueixen un problema de molt difícil solució en molts països econòmicament desenvolupats, entre ells el nostre. I, des del punt de vista psicològic, sembla constatar-se la tendència que l'agressivitat que generen les frustracions que acumulem al llarg del dia s'alleugi sistemàticament amb els més febles, en aquest cas els infants.

El perfil del maltractador no és forçosament el d'un dimoni sense sensibilitat, un desequilibrat, un marginat sense referències socials o un pare o mare que va sofrir el problema a la seva pròpia pell quan va ser nen o nena. Pot caure en aquestes pràctiques qualsevol persona que no metabolitza adequadament l'angoixa que causen els fracassos i humiliacions a la feina, el rebuig dels amics, la insatisfacció davant la seva vida personal... A altres adults se'ls escapa la mà per simple ignorància de la repercussió que el seu comportament pot tenir sobre l'infant.

Què és, en realitat, el maltractament

Un infant és maltractat o sofreix abusos quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides pels seus pares o per les persones que tenen encomanada la seva cura. Es pot produir maltractament tant per acció com per omissió i per negligència. Es considera que hi ha quatre tipus de maltractament. El maltractament físic és qualsevol lesió causada a l'infant com a conseqüència de cops, estirades de cabells, puntades de peu, punxades... propinats de manera intencional per part d'un adult. També són els danys causats per càstigs inapropiats o desmesurats. És difícil distingir quan acaba la imposició de la disciplina mitjançant càstigs físics "raonables" i quan comença l'abús.

Qui utilitza el càstig físic argumenta que ho fa com a últim recurs, quan altres alternatives correctores menys expeditives (i que comporten més esforç per part dels pares), com les explicacions i altres càstigs o amenaces menors, han demostrat la seva ineficàcia. No té intenció de lesionar, només pretén corregir una conducta inadequada. Però, amb l'excepció d'una "bufetada a temps" (considerat per molts pares necessària, encara que perviu el debat social sobre això), que és disculpable només quan l'infant es mostra refractari a qualsevol altra forma de correcció, el càstig físic és un atemptat contra la dignitat i l'autoestima de l'infant i pot causar-li danys emocionals greus. Els infants que sofreixen càstigs físics freqüents o greus tendeixen a reproduir actituds violentes, ja sigui per aconseguir les seves finalitats o fins i tot sense motivació aparent.

Els signes del maltractament físic són: cremades, fractures o hematomes, que apareixen bruscament sense cap explicació convincent; l'infant atemorit davant l'acostament dels grans; el pares que es refereixen al seu fill despectivament i la família tracta l'infant amb exagerada disciplina física.

El segon tipus de maltractament és l'abandonament o negligència, distraccions importants en la tasca essencial de cobrir les necessitats bàsiques de l'infant, ja sigui en educació, salut i seguretat o benestar. Estem davant d'un abandonament físic quan es desatén la salut de l'infant, se l'expulsa de casa o se'l deixa repetidament a cura de menors, i es tracta d'abandonament educatiu quan no es vetlla perquè el fill disposi d'una educació i escolarització adequades a les seves necessitats. Els signes de l'abandonament o negligència: absentisme escolar, problemes visuals o dentals que no reben l'atenció que necessiten, aspecte descuidat, nens petits que es queden sols a casa, menors mal vestits quan la capacitat econòmica dels pares no és crítica...

• El maltractament emocional és una de les formes més esteses de maltractament infantil i potser la més tolerada socialment. Són nens insultats, menyspreats o ridiculitzats precisament pels adults que haurien de fomentar la seva autoestima i creixement personal. Aquesta violència causa en els nens pertorbacions que influiran en la seva salut psíquica. Les víctimes adopten comportaments extrems (criden l'atenció o es mostren molt passius) o adopten comportaments adults protegint altres nens, o semblen més infantils del que els correspon per edat. En ocasions, s'han registrat intents de suïcidi en aquests infants.
• L'abús sexual consisteix en els contactes entre un adult i un infant que proporcionen satisfacció sexual a l'adult sense que l'infant hi pugui donar un consentiment conscient. La majoria es produeixen en l'àmbit de la llar. El que abusa normalment és membre de la família o una persona propparenta. Els signes d'abús sexual depenen de molts factors, com el moment de la vida de l'infant en què s'esdevenen, si hi ha o no força i amenaces, i de la personalitat de l'infant i de l'abusador. De tota manera, és habitual que l'infant que sofreix abusos sexuals es negui a fer exercicis físics a l'escola, mostri conductes o coneixements sexuals inapropiats per a la seva edat i pretengui iniciar contactes sexuals amb nens menors.

Un infant pot estar patint maltractaments quan es donen aquestes circumstàncies:

• Canvis sobtats en la seva conducta habitual.
• Problemes físics que no reben atenció dels seus pares.
• Es mostra ansiós i expectant com si anés a passar alguna cosa dolenta.
• Absentisme escolar injustificat.
• La família s'interessa poc pel procés escolar del fill i no va al col·legi quan se li truca.
• Els pares neguen que l'infant tingui problemes i alhora el menyspreen per la seva conducta.
• La família exigeix a l'infant metes inabastables per a la seva capacitat.
• Els pares o adults al seu càrrec el ridiculitzen freqüentment.
• No miren a la cara a la gent o parlen malament de gairebé tothom.

Els casos de maltractament infantil no surten a la llum i no es denuncien perquè no sabem identificar els signes que delaten que maltracten un infant; o bé perquè quan n'hi ha evidències preferim evitar problemes o temem que fer-les públiques pugui tornar-se contra el mateix nen; o també perquè el presumpte maltractador és una persona pròxima o coneguda. Fer els ulls grossos davant d'aquesta xacra social no té justificacions gaire comprensibles, i és per això que té tant predicament.

És un problema de dimensió i interès comunitari: la societat en el seu conjunt ha de buscar les solucions, però... quan un particular alimenta sospites fundades que un nen o nena està sofrint maltractaments ha d'actuar amb responsabilitat ètica i amb la màxima prudència. El primer és posar el cas a les mans dels serveis socials, que determinaran com s'aborda la situació des de l'aspecte legal, psicològic, familiar, escolar, comptant amb la col·laboració de les institucions especialitzades en consideració a menors. Si les intervencions públiques triguen a actuar, no ho hem de fer nosaltres directament davant l'infant ni davant la família. I molt menys encara convertim aquests fets en objecte del xafardeig i la morbositat del veïnat.

La discreció i el sentit comú són, en aquest cas, un deure moral i afavoreixen la solució d'aquestes situacions. Pensem també en la imatge i honorabilitat dels suposats maltractadors. Un excés de zel pot ser perjudicial. Si els serveis socials no atenen la nostra demanda, podem insistir davant la institució corresponent (normalment, el Servei Social de Base de l'Ajuntament). Si la demora persisteix, tenim el deure cívic de denunciar el fet davant les autoritats, especialment quan la violència que sofreix l'infant és manifesta i reiterada. Correspon als serveis públics d'atenció a la infantesa abordar les situacions de maltractament infantil, però tots som responsables d'afavorir les condicions socials perquè es respectin els drets dels infants.

Extret de: http://revista.consumer.es/web/ca/20010401/interiormente/51518.php

TOTS TENIM DRET A SER RESPECTATS! NO AL MALTRACTAMENT INFANTIL!

ULLS

Desprès de presentar el treball de "Qui ets tu?" el modifico, perquè he après com s'ha de presenta realment un poema com aquest.

QUI ETS TU?

Tu ets Blau, Blau de mar, Blau de cel, Blau de Blau.

Tu transmets, dones llum, reflecteixes.

Tu ets riure, alegria i somriure.

I amb el teu llenguatge tan poderós ens dius:

Sóc segura, us intrigo i em mireu,

jo m’amago i em busqueu.

Andrea Romero

OMNI

FITXA TÈCNICA

• Nom: El Maracador.
• Classificació

• Científic: Idiòfon
• Tradicional: Percussió

• Material utilitzat:

- Paper de cuina

- Cola blanca

- Pintura verda

- Globus d’aigua

- Cartolina rosa i groga

- Retolador negre

- Tisores

- Cordill verd, rosa i groc

- Pinzell

- Perxa

- Celo

• Descripció de la construcció:

1. He inflat els globus d’aigua i seguidament els he tapat amb cola blanca i paper de cuina.
2. Un cop sec ho he pintat de verd i he petat els globus que estaven a dins.
3. He posat arrós.
4. He fet dos forats als costats i he penjat els fils verds.
5. Amb les cartolines he fet flors i les he enganxat amb celo als cordills.
6. He pintat la perxa de color verd.
7. He lligat els cordills amb les “maraques” a la perxa.
8. He decorat la perxa amb més flors i altres cordills.

• Manual d’instruccions: Només cal moure la perxa d’un costat a un altre perquè les “maraques” sonin, al ritme que tu vulguis.

Extret de: http://www.goear.com/listen/bdde88e/El-maracador-andrea

ULLS

QUI ETS TU?

Tu ets Blau, Blau de mar, Blau de cel, Blau de Blau.

Tu transmets, dones llum, reflecteixes.

Tu ets riure, alegria i somriure.

I amb el teu llenguatge tan poderós ens dius:

Sóc segura, us intrigo i em mireu,

jo m’amago i em busqueu.

BOMBOLLA DE SABÓ

Escric un dels poemes que trobem en el llibre "poesies amb suc".


Bombolla de sabó

Transparent,
puja al punt.

Ara mires
cel amunt.

Cos de vidre,
busca el sol.

Ara t'alces,
pren el vol!

(Lola Casas)





















Imatge extreta de: http://www.eventscatalunya.com/img/p/17-59-large.jpg

REFRANYS

A classe de comunicació hem parlat de refranys, i desprès hem pogut reinventar-los.

- Qui llengua té
a Roma va.

- Parlant
la gent s'entén.

- Qui s'esperà,
es desesperà.

- Tal faràs,
tal trobaràs.

- Sense menjar,
no es pot viure.

- Qui presum,
té el cap ple de fum.

- Geni i figura,
fins a la sepultura.

- Qui menja sopes,
se les pensa totes.

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire eixerit.

- Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

- Març ventós i Abril plujós,
tornen l'home rabiós.

- Qui no s'arrisque,
no pisca.

- Qui t'entengui,
que et compri.

- Qui vol presumir,
a de patir.

- No hi ha any,
sense refrany.

I les meves invencions són:

- No es pot viure,
tornant a l'home rabiós.

- A de patir,
qui canta a la taula i es pixa al llit.

- En el pot petit,
no es pot viure.

A més, he trobat un vídeo de refranys valencians, que m'ha semblat interessant, per això el comparteixo amb vosaltres:




Esta extret de: http://www.youtube.com/watch?v=ueH4WuwbW0Q

AUDACITY

Desprès de treballa a classe l'Audacity, un programa que serveix per gravar tot tipus de sons, però que bàsicament s'utilitza per gravar cançons i, modificar-les, he fet aquesta pràctica:







A més incloc el vídeo musical:



Extret de: http://www.youtube.com/watch?v=fVrpaUjESO8

L'ensenyament

Desprès d'una classe de comunicació buscant llibres per la biblioteca...


Matemàtiques, sociologia i història...
tot un món per l'estudiant,
que no sap com s'ho faria
sinó fos pel seu voltant.

Un moment prou delicat,
dos mil voltes
a la roda
i observant.

Referencies i models,
perfecció i educació,
per un nen que encara espera
un munt de formació.

Una història
prou humana,
que queda a la memòria
de bona gana.

Les 3 velletes

LES 3 VELLETES


La primera velleta és l'oïda, ja que inclús abans de néixer ja funciona, la segona velleta és la memòria, que no surt mai de casa, perquè té la sort de tenir algú que s'ensenya per ella, la tercera velleta, és a dir, la veu, que és qui dona el do de pit, és la més exterior de totes, i qui s'encarrega de exterioritza les dos primeres velletes, per alhora és la que més tarda en sorgir. Aquesta es comunica a través del llenguatge, i es basa en transmetre de la manera més coherent possible allò què passa pel cap.
La parla, és una fabricació física, és aire, i neix a través de l'aparell fonador, format per diferents òrgans, i necessita un cos, el qual és la tercera velleta, la veu.


Podríem dir que la veu esta a dina d'una capsa de regal, i
els seus llaços són tots aquells gestos que fem alhora de comunicar-nos, i que són tan importants.





















imatge extreta de: http://esfericas.files.wordpress.com/2007/11/regalo.jpg

Cançó de saltar a corda

A classe de comunicació treballem amb poesia, cançó, i contes, per poder transmetre tot allò què podem sentir, poder aprendre de les demès persones a través de la gestualitat, de les mirades,... És a dir, de la comunicació no verbal.


CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


(Maria Mercè Marçal)

GIMP

El GIMP és un programa de tractament d'imatges, el qual ens ofereix diverses opcions per tracta una fotografia. Desprès de l'aprenentatge a classe, ens a sigut proposada una pràctica individual. A partir d'una fotografia nostra, hem hagut de crear tres imatges diferents.

IMATGE ORIGINAL






















FRAGMENT DE LA FOTOGRAFIA ORIGINAL: Obrint la fotografia original amb el gimp, utilitzo el boto de retalla per poder crear aquesta nova imatge.

























IMATGE AMB MENOR NOMBRE DE PÍXELS: Amb la imatge original obro la pestanya de "imatge" que trobem a dalt, i escalar la fotografia.

























IMATGE SENSE ALGUN ELEMENT: He decidit eliminar la placa que hi havia al final de la imatge anunciant un extintor d'incendis. He hagut de utilitzar el boto del pinzell, i amb el boto "control" copia el color de la pared per desprès pintar la placa.

Opinió sobre el projecta Escola 2.0

A través del treball realitzat a la blocosfera, sobre l'article del Jordi Adell ( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/ ) , exposo l'opinió de cinc noies alumnes de 1r curs de magisteri infantil a l'universitat Ramon Llull:

1. Tot i que els mestres hagin de fer cursets creiem que no estan lo suficientment preparats ara mateix per impartir classes amb aquesta tecnologia tant nova i amb una metodologia tant diferent a la dels darrers anys.
2. La substitució d’un llibre o enciclopèdia per una recerca a la viquipèdia o al google, reconeixem que ens facilita la feina però que a la vegada perdem valors tradicionals. Aquests valors si als infants des de petits no se’ls implanten creixen amb un desconeixement al complert dels valors fonamentals que la informàtica i les noves tecnologies no poden aportar.
3. La relació alumne - professor passa a un segon pla, la relació és més freda ja que l’alumne durant les hores de classe resoldrà la majoria de problemes i dubtes mitjançant la recerca per Internet sense cap contacte directe amb el mestre.
4. I si l’ordinador s’espatlla, qui es fa responsable? L’escola? Els pares? El govern central? No s’ha tingut en compte que econòmicament no tothom es pot permetre segons quines coses.
5. La cal·ligrafia deixa de ser important? Després de molts anys d’insistència amb el tema, ens nens passaran a teclejar en comptes d’escriure amb un bolígraf o un llapis? A més a més, ortogràficament no s’aprèn el mateix. Amb un bolígraf , aprens de les faltes que tu fas, ja que hi ha alguna persona que te les corregeix i t’explica el perquè d’aquell error i com corregir-lo, mentre que si tu escrius al Word, ell mateix et corregeix les faltes sense donar-te cap explicació del perquè aquella paraula està incorrectament escrita.
6. Per no deixar de banda el tema de la vista; tantes hores davant d’aquell aparell son bones per als nens?

7. S’ha demanat opinió als pares i alumnes dels centres on s’ha establert aquesta iniciativa? Són ells els principals protagonistes i les opinions estan totalment en desacord amb el nou projecte.

Per tant, creiem que el millor seria fer primer una innovació pedagògica per més endavant continuar amb la tecnològica.

Estem d’acord amb el progrés tecnològic que ja fa anys que va cada vegada millor, però no amb l’abús d’aquestes tecnologies i menys a segons quins grups d’edat.