REFRANYS

A classe de comunicació hem parlat de refranys, i desprès hem pogut reinventar-los.

- Qui llengua té
a Roma va.

- Parlant
la gent s'entén.

- Qui s'esperà,
es desesperà.

- Tal faràs,
tal trobaràs.

- Sense menjar,
no es pot viure.

- Qui presum,
té el cap ple de fum.

- Geni i figura,
fins a la sepultura.

- Qui menja sopes,
se les pensa totes.

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire eixerit.

- Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

- Març ventós i Abril plujós,
tornen l'home rabiós.

- Qui no s'arrisque,
no pisca.

- Qui t'entengui,
que et compri.

- Qui vol presumir,
a de patir.

- No hi ha any,
sense refrany.

I les meves invencions són:

- No es pot viure,
tornant a l'home rabiós.

- A de patir,
qui canta a la taula i es pixa al llit.

- En el pot petit,
no es pot viure.

A més, he trobat un vídeo de refranys valencians, que m'ha semblat interessant, per això el comparteixo amb vosaltres:




Esta extret de: http://www.youtube.com/watch?v=ueH4WuwbW0Q