Penjo el Power Point perquè us feu una idea:
divendres, 27 de novembre del 2009
Habilitats motrius bàsiques: Els desplaçaments.
Penjo el Power Point perquè us feu una idea:
dimecres, 25 de novembre del 2009
Setmana Extraordinària
Extret de : http://www.slideshare.net/andreaRO/power-point-setmana-extraordinria
dissabte, 21 de novembre del 2009
20è aniversari dels Drets dels Infants
![]() |
|
Los únicos dos países que no lo han ratificado son Somalia y Estados Unidos.
“Durante los últimos veinte años la Convención ha sido nuestro faro, nuestro modelo, nuestra guía, para proteger y nutrir a los menores y más vulnerables miembros de la sociedad. Su influencia ha sido profunda. Se ha convertido en el tratado internacional de derechos humanos más aceptado de la historia”, dijo.
Pero hacer realidad los derechos de la Convención, añadió Ban, sigue siendo un inmenso desafío. Millones de niños mueren antes de cumplir cinco años de enfermedades prevenibles, y muchos más no tienen alimentos, agua, educación, y son víctima de violencia y explotación.
En este sentido, el titular de la ONU instó a los gobiernos a colocar a los menores en el centro de atención y de los recursos.
Por su parte, la directora ejecutiva de UNICEF, Ann Veneman, mencionó que durante sus viajes por el mundo escucha las historias de numerosos pequeños que han sufrido terribles ultrajes a sus derechos humanos.
“Al conmemorar el vigésimo aniversario de la Convención, recordemos las indecibles violaciones de derechos que ocurren casi a diario a los más inocentes entre los inocentes, los niños. El mundo debe construir sobre los progresos alcanzados para asegurar que historias como las de ellos se conviertan en parte del pasado”, afirmó Veneman.
Extret de: http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=17101&criteria1=&criteria2=
dilluns, 16 de novembre del 2009
El planeta del meu OMNI
1. He buscat una fotografia d'un planeta per internet:

2. He agafat una fotografia feta per mi:
3. La he obert amb el programa GIMP i he retallat la part que m'agradava més, seguidament la he escalat, perquè fos més petita:
4. L'últim pas a sigut crear definitivament el meu planeta:

THE FLOWER PLANET! Així s'anomena la meva meravellosa obra d'art, dedicat totalment a la Georgina.
divendres, 13 de novembre del 2009
Quadern de viatge
Extret de: http://www.slideshare.net/andreaRO/quadern-de-viatge-2494169
Anunci
En el meu cas he portat un anunci de l'ou Kinder:
Vídeo extret de: http://www.youtube.com/watch?v=3z_claNHP-E
Dades de l'anunci:
- Comercial Chocolate Kinder.
- Cadena d'emissió: Antena 3.
- Hora: Migdia.
- Posició: A l'entra mig d'un programa.
- Escenografia: A casa de la família que surt a l'anunci.
- Que tracta de vendrà: L'ou "Kinder" com a producte infantil.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Viquipèdia
- El seu contingut es genera de forma voluntària.
- I és col·laborativa.
Les aportacions que es poden fer, poden ser per:
- Ampliar.
- Crear.
- Posa temes en discussió.
- Resoldre temes en discussió.
A més és un wiki.
La meva aportació i la de l'Anna Varderi ha sigut:
HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES
Les habilitats motrius bàsiques són la capacitat d’executar un acte motor que caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Estan presents a gairebé totes les etapes de l’educació física escolar, però tenen un moment òptim de desenvolupament:
-Dels 4 als 6 anys: Qualitats perceptives. És a dir, el nen aprèn a través dels sentits a rebre, elaborar i interpretar la informació que prové de l’entorn.
-Dels 7 als 9 anys: Habilitats i destreses bàsiques. Tan en la primera etapa (explicada anteriorment, dels 4 als 6 anys), com en aquesta els nens estan en el moment més òptim d’aprenentatge de totes les habilitats motrius bàsiques.
-Dels 10 als 13 anys: Iniciació de les tasques motrius específiques, les quals són:
>Locomoció: Desplaçament.
>Manipulació: Imprimir força als objectes o rebre-la per part d’ells. Com ara colpeja, llença o rebre.
>Estabilitat: S’adquireix a través de totes aquelles tasques de moviment que exigeixen les altres habilitats i que requereix una constant adequació de l’espai i el temps en relació amb el cos.
L'enllaç on ho podeu trobar és:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Habilitats_motrius_b%C3%A0siquesL'Anna i jo hem fet aquest treball juntes, ja que el tema l'havíem realitzat a les classes d'educació física i al no se molt extens hem decidit fer-ho en parella.
Google Docs
Hem fet unes pràctiques a classe per saber com funcionava,i aquest és el resultat:
Document:
http://docs.google.com/View?docID=0AY9m605GcFxGZGNndzJnaHpfMGc0cXM0dHo5&revision=_latest&hgd=1
Presentació i enllaç:
http://docs.google.com/present/view?id=djj6wqs_0fhq7r6gx&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true
Qüestionari:
http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dER0V243YlJpR0MwemhOdVl2MWFNR3c6MA
M'ha semblat interessant aquest programa, ja que a l'hora de fer treballs en grup pot ser una forma més fàcil de posar-los en comú, evitant el problema de queda.
divendres, 6 de novembre del 2009
Les TIC a infantil
EDUCACIÓ INFANTIL
El grup de treball DIM-UAB (Didática y Multimedia, (http://dewey.uab.es/pmarques/dim/), està realizant un estudi sobre la situació de les NTIC en els diferents àmbits educatius i avaluant materials multimedia per a cada nivell educatiu per d'identificar quins són els millors.
Des de l'àmbit d'educació infantil us presentem diferents recursos i activitats per tal d'introduir als alumnes més petits (2-6 anys) al món de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
LES TIC A INFANTIL
Factors que cal tenir en compte en introduir les TIC a l'educació infantil:
- Formació del professorat
- Objectius a assolir a l'educació infantil
- Introducció de les TiC a infantil
- Coordinació óculo-motriu i l'ús del ratolí
- Materials multimedia
INTRODUCCIÓ DE LES TIC A INFANTIL
La introducció de les TiC a l'educació infantil s'ha de fer de manera progressiva i a partir d'unes activitats prèvies com en qualsevol altre centre d'interès o contingut que volem treballar. Es tracta de planificar i trobar estrategies que facin que el primer contacte amb la informàtica desperti interès i alhora satisfacció. En cap moment ha de suposar una situació frustrant degut a les limitacions motores i de coordinació.
A continuació us presentem una possible seqüenciació d'activitats prèvies abans d'utilitzar per primera vegada un ordinador i en concret, el ratolí:
-Jugar a moure els dits: Es tracta de buscar i provar diferents moviments que podem fer amb les mans i els dits. Anirem del moviment global per finalitzar en el moviment dels dits un a un, i en particular el moviment del dit índex. És molt important que en tot moment verbalitzem el moviment que fem, així ajudem a l'infant a interioritzar el moviment.
-Cançons-joc dels dits: Jo moc un dit, Els dits de la mà, cançons de comptar on ensenyem els dits...
-Moure un dit i dir clic: Moure el dit índex i alhora dir "clic". En dir "clic" estem ajudant als nostres infants perquè interioritzin el moviment d'aquest dit. Podem provar de dir un "clic" o dos "clic"; en aquest darrer cas s'haurà de moure dues vegades el dit. A partir d'aquesta consigna podem fer que entre ells juguin i diguin "clic" o "clic-clic" i els altres només hagin de fer el moviment (a poc a poc, més ràpid, més fort, més fluix...)
-Fer clic en diferents llocs: Es tracta d'anar practicant el moviment sobre diferents superficies (taula, paret, cadira, pissarra...)
-Presentació dels ratolins a l'aula (amb gomet): És molt recomanable posar un gomet o una altra icona identificativa per tal que els infants sapiguen a on han de fer clic o dos clic.
Utilitzar el ratolí sense estar connectat a l'ordinador és una situació que facilita un primer contacte on poden sentir el "clic" en clicar el ratolí, on han de controlar o fer la força necessària per tal de poder clicar... En definitiva, una petita activitat que ajuda als infants a l'aproximació i domini del ús del ratolí i al educador li serveix per saber en quin nivell motor es troben els infants.
Extret de: http://www.xtec.es/~mgimen32/winfantilcat0.htmMALTRACTAMENT INFANTIL
Maltractament infantil: En la infantesa, no tot és felicitat
Per defecte i instantàniament, el nostre inconscient situa el maltractament als infants en ambients socials marginals
Associa aquest problema amb famílies molt diferents de la llar mitjana, situades en aquells entorns humans minoritaris que pateixen els efectes d'una pobresa profunda, una instrucció acadèmica nul·la o les toxicomanies. El ciutadà benpensant, qualsevol de nosaltres, difícilment ubicaria aquests episodis lamentables en llars convencionals, amb pares integrats socialment i que gaudeixen d'una qualitat de vida equiparable a la de la majoria.
La imaginació col·lectiva no actua innocentment ni per atzar. En aquest cas, com a mínim hi ha dos arguments que expliquen per què assignem automàticament aquests maltractaments als infants amb famílies d'ambient marginal o especialment difícil. En primer lloc, les notícies que difonen els mitjans de comunicació es fan ressò exclusivament de les pràctiques més degradants i lesives per als infants: maltractaments físics greus, tortures, assassinats, desatenció palmària a les necessitats elementals dels petits, o l'ús dels seus cossos o de la seva imatge amb finalitats pornogràfiques... i gairebé no presten atenció a cap altre tipus de maltractaments menys rendibles des d'una perspectiva de comunicació, per menys vistosos o menys morbosos. En segon lloc, molts pares que mai cometrien un d'aquests abusos que indignen qualsevol redueixen el maltractament infantil a un catàleg tan curt de pràctiques que els impedeix reflexionar sobre la possibilitat que algun dels seus comportaments habituals o esporàdics vers els seus fills pugui tractar-se en realitat d'un fet de maltractaments.
Està a tot arreu
Aquest problema està més estès del que volem pensar i, encara que de manera solapada, es manifesta fins i tot al nostre entorn social més pròxim. És un drama vorejat, perquè no es disposa de dades que situïn la seva vertadera dimensió de manera numèrica i estadística. I perquè és una vergonya social, un dèficit d'humanitat, sensibilitat i cultura cívica que dol assumir com el que és, una malaltia del sistema de convivència que ens hem donat els éssers humans.
No és pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als infants creix en intensitat i freqüència: la nostra societat es desenvolupa i creix en una economia de mercat en la qual les estructures que generen benestar social no són prou eficaces i es tendeix a concentracions urbanes massives, amb el desplaçament consegüent de famílies senceres que viuen en altres entorns a ambients culturals estranys i desproveïts de mesures de protecció i acollida. A més, les borses de pobresa i marginació, cada vegada més grans, constitueixen un problema de molt difícil solució en molts països econòmicament desenvolupats, entre ells el nostre. I, des del punt de vista psicològic, sembla constatar-se la tendència que l'agressivitat que generen les frustracions que acumulem al llarg del dia s'alleugi sistemàticament amb els més febles, en aquest cas els infants.
El perfil del maltractador no és forçosament el d'un dimoni sense sensibilitat, un desequilibrat, un marginat sense referències socials o un pare o mare que va sofrir el problema a la seva pròpia pell quan va ser nen o nena. Pot caure en aquestes pràctiques qualsevol persona que no metabolitza adequadament l'angoixa que causen els fracassos i humiliacions a la feina, el rebuig dels amics, la insatisfacció davant la seva vida personal... A altres adults se'ls escapa la mà per simple ignorància de la repercussió que el seu comportament pot tenir sobre l'infant.
Què és, en realitat, el maltractament
Un infant és maltractat o sofreix abusos quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides pels seus pares o per les persones que tenen encomanada la seva cura. Es pot produir maltractament tant per acció com per omissió i per negligència. Es considera que hi ha quatre tipus de maltractament. El maltractament físic és qualsevol lesió causada a l'infant com a conseqüència de cops, estirades de cabells, puntades de peu, punxades... propinats de manera intencional per part d'un adult. També són els danys causats per càstigs inapropiats o desmesurats. És difícil distingir quan acaba la imposició de la disciplina mitjançant càstigs físics "raonables" i quan comença l'abús.
Qui utilitza el càstig físic argumenta que ho fa com a últim recurs, quan altres alternatives correctores menys expeditives (i que comporten més esforç per part dels pares), com les explicacions i altres càstigs o amenaces menors, han demostrat la seva ineficàcia. No té intenció de lesionar, només pretén corregir una conducta inadequada. Però, amb l'excepció d'una "bufetada a temps" (considerat per molts pares necessària, encara que perviu el debat social sobre això), que és disculpable només quan l'infant es mostra refractari a qualsevol altra forma de correcció, el càstig físic és un atemptat contra la dignitat i l'autoestima de l'infant i pot causar-li danys emocionals greus. Els infants que sofreixen càstigs físics freqüents o greus tendeixen a reproduir actituds violentes, ja sigui per aconseguir les seves finalitats o fins i tot sense motivació aparent.
Els signes del maltractament físic són: cremades, fractures o hematomes, que apareixen bruscament sense cap explicació convincent; l'infant atemorit davant l'acostament dels grans; el pares que es refereixen al seu fill despectivament i la família tracta l'infant amb exagerada disciplina física.
El segon tipus de maltractament és l'abandonament o negligència, distraccions importants en la tasca essencial de cobrir les necessitats bàsiques de l'infant, ja sigui en educació, salut i seguretat o benestar. Estem davant d'un abandonament físic quan es desatén la salut de l'infant, se l'expulsa de casa o se'l deixa repetidament a cura de menors, i es tracta d'abandonament educatiu quan no es vetlla perquè el fill disposi d'una educació i escolarització adequades a les seves necessitats. Els signes de l'abandonament o negligència: absentisme escolar, problemes visuals o dentals que no reben l'atenció que necessiten, aspecte descuidat, nens petits que es queden sols a casa, menors mal vestits quan la capacitat econòmica dels pares no és crítica...
- El maltractament emocional és una de les formes més esteses de maltractament infantil i potser la més tolerada socialment. Són nens insultats, menyspreats o ridiculitzats precisament pels adults que haurien de fomentar la seva autoestima i creixement personal. Aquesta violència causa en els nens pertorbacions que influiran en la seva salut psíquica. Les víctimes adopten comportaments extrems (criden l'atenció o es mostren molt passius) o adopten comportaments adults protegint altres nens, o semblen més infantils del que els correspon per edat. En ocasions, s'han registrat intents de suïcidi en aquests infants.
- L'abús sexual consisteix en els contactes entre un adult i un infant que proporcionen satisfacció sexual a l'adult sense que l'infant hi pugui donar un consentiment conscient. La majoria es produeixen en l'àmbit de la llar. El que abusa normalment és membre de la família o una persona propparenta. Els signes d'abús sexual depenen de molts factors, com el moment de la vida de l'infant en què s'esdevenen, si hi ha o no força i amenaces, i de la personalitat de l'infant i de l'abusador. De tota manera, és habitual que l'infant que sofreix abusos sexuals es negui a fer exercicis físics a l'escola, mostri conductes o coneixements sexuals inapropiats per a la seva edat i pretengui iniciar contactes sexuals amb nens menors.
Un infant pot estar patint maltractaments quan es donen aquestes circumstàncies:
- Canvis sobtats en la seva conducta habitual.
- Problemes físics que no reben atenció dels seus pares.
- Es mostra ansiós i expectant com si anés a passar alguna cosa dolenta.
- Absentisme escolar injustificat.
- La família s'interessa poc pel procés escolar del fill i no va al col·legi quan se li truca.
- Els pares neguen que l'infant tingui problemes i alhora el menyspreen per la seva conducta.
- La família exigeix a l'infant metes inabastables per a la seva capacitat.
- Els pares o adults al seu càrrec el ridiculitzen freqüentment.
- No miren a la cara a la gent o parlen malament de gairebé tothom.
Els casos de maltractament infantil no surten a la llum i no es denuncien perquè no sabem identificar els signes que delaten que maltracten un infant; o bé perquè quan n'hi ha evidències preferim evitar problemes o temem que fer-les públiques pugui tornar-se contra el mateix nen; o també perquè el presumpte maltractador és una persona pròxima o coneguda. Fer els ulls grossos davant d'aquesta xacra social no té justificacions gaire comprensibles, i és per això que té tant predicament.
És un problema de dimensió i interès comunitari: la societat en el seu conjunt ha de buscar les solucions, però... quan un particular alimenta sospites fundades que un nen o nena està sofrint maltractaments ha d'actuar amb responsabilitat ètica i amb la màxima prudència. El primer és posar el cas a les mans dels serveis socials, que determinaran com s'aborda la situació des de l'aspecte legal, psicològic, familiar, escolar, comptant amb la col·laboració de les institucions especialitzades en consideració a menors. Si les intervencions públiques triguen a actuar, no ho hem de fer nosaltres directament davant l'infant ni davant la família. I molt menys encara convertim aquests fets en objecte del xafardeig i la morbositat del veïnat.
La discreció i el sentit comú són, en aquest cas, un deure moral i afavoreixen la solució d'aquestes situacions. Pensem també en la imatge i honorabilitat dels suposats maltractadors. Un excés de zel pot ser perjudicial. Si els serveis socials no atenen la nostra demanda, podem insistir davant la institució corresponent (normalment, el Servei Social de Base de l'Ajuntament). Si la demora persisteix, tenim el deure cívic de denunciar el fet davant les autoritats, especialment quan la violència que sofreix l'infant és manifesta i reiterada. Correspon als serveis públics d'atenció a la infantesa abordar les situacions de maltractament infantil, però tots som responsables d'afavorir les condicions socials perquè es respectin els drets dels infants.
Extret de: http://revista.consumer.es/web/ca/20010401/interiormente/51518.php
TOTS TENIM DRET A SER RESPECTATS! NO AL MALTRACTAMENT INFANTIL!
dilluns, 2 de novembre del 2009
ULLS

QUI ETS TU?
Tu ets Blau, Blau de mar, Blau de cel, Blau de Blau.
Tu transmets, dones llum, reflecteixes.
Tu ets riure, alegria i somriure.
I amb el teu llenguatge tan poderós ens dius:
Sóc segura, us intrigo i em mireu,
jo m’amago i em busqueu.
Andrea Romero
diumenge, 1 de novembre del 2009
OMNI
FITXA TÈCNICA
- Nom: El Maracador.
- Classificació
- Científic: Idiòfon
- Tradicional: Percussió
- Material utilitzat:
- Paper de cuina
- Cola blanca
- Pintura verda
- Globus d’aigua
- Cartolina rosa i groga
- Retolador negre
- Tisores
- Cordill verd, rosa i groc
- Pinzell
- Perxa
- Celo
- Descripció de la construcció:
- He inflat els globus d’aigua i seguidament els he tapat amb cola blanca i paper de cuina.
- Un cop sec ho he pintat de verd i he petat els globus que estaven a dins.
- He posat arrós.
- He fet dos forats als costats i he penjat els fils verds.
- Amb les cartolines he fet flors i les he enganxat amb celo als cordills.
- He pintat la perxa de color verd.
- He lligat els cordills amb les “maraques” a la perxa.
- He decorat la perxa amb més flors i altres cordills.
- Manual d’instruccions: Només cal moure la perxa d’un costat a un altre perquè les “maraques” sonin, al ritme que tu vulguis.
Extret de: http://www.goear.com/listen/bdde88e/El-maracador-andrea